Descripció
La certificació energètica dels edificis té com a objectiu promocionar l'eficiència energètica en els edificis i la utilització d’energies renovables per cobrir les seves necessitats d’energia i reduir les emissions de CO₂ a més de proporcionar informació útil a l’usuari que vol comprar, llogar, reformar o ampliar un habitatge, valorar les seves característiques energètiques i conèixer la despesa energètica anual aproximada.
A Catalunya, el certificat energètic compta amb un informe addicional que avalua les característiques de l'habitatge en comparació amb la mitjana de la seva zona climàtica i amb els habitatges qualificats amb una A. També conté informació sobre l'estalvi econòmic si s'apliquen mesures per reduir la despesa energètica. I en el cas d'edificis existents, el certificat a més incorpora recomanacions i millores per obtenir un comportament energètic més eficient, augmentar el confort de l’habitatge i reduir la despesa energètica.
La certificació d’eficiència energètica dels edificis està regulada pel Reial Decret 390/2021. Aquesta normativa incorpora les indicacions de la Directiva (UE) 2018/844, per la que es modifica la Directiva 2010/31/UE relativa a l’eficiència energètica dels edificis i la Directiva 2012/27/UE relativa a l’eficiència energètica.
L’etiqueta de qualificació energètica d’un habitatge proporciona una classificació en lletres a partir de dos conceptes:
1. Consum d'energia primària (kWh/m2 any)
Energia procedent de fonts renovables i no renovables que no ha patit cap procés de conversió o transformació. Aquest és el consum d’energia primària necessari per mantenir els nivells estàndard de confort a l’habitatge. Alguns exemples són l’energia solar, la lliurada per la combustió dels combustibles fòssils (gas natural, fuel, carbó,...), l'eòlica. En canvi, l’energia elèctrica és un bon exemple d'energia no primària.
2. Consum d’energia primària no renovable (kWh/m2 any)
Part no renovable de l’energia primària que és necessària subministrar als sistemes o instal·lacions.